![]()
LICEU PSICOLÒGIC
Estudis i Informes
Proposta de pla d'estudis de PsicologiaINDEX
1. PROPOSTA DE PLA D'ESTUDIS DE PSICOLOGIA
1.1. OBJECTIU DEL PLA D'ESTUDIS DE PSICOLOGIA
1.2. CONTINGUTS DEL PLA D'ESTUDIS
1.3. PLA D'ESTUDIS PER QUATRE ANYS I CRÈDITS
1.4. ESTUDIS DE DOCTORAT I POST-GRAU
1. PROPOSTA DE PLA D'ESTUDIS DE PSICOLOGIA
El Liceu Psicológic fa un proposta de pla d'estudis de psicologia basant-se en la tradició epistemològica de la psicologia objectiva i experimental, a la vegada que amb el plantejament global de la psicologia que es desenvolupa a l'obra "Psicología: Una introducció teòrica" de la Col-lecció Liceu.1.1. OBJECTIU DEL PLA D'ESTUDIS DE PSICOLOGIA
L'objectiu del pla d'estudis de psicologia és formar psicòlegs; això és: estudiosos de la psique. Estudiosos vol dir científics capacitats per dir què s'entén per ment o psique i els fenòmens que inclou. El debat sobre aquestes qüestions, començant pel què s'entén per psique, correspon als psicòlegs i no a altres professionals.
L'objectiu no és, en canvi, formar tècnics o tecnòlegs, ja que la formació de tècnic significa l'adopció d'una opció científica caracteritzada per la síntesi i la particularització de coneixements, en front de l'opció analítica i generalitzant de la ciència funcional o teòrica.
L'objectiu tampoc no és, cal dir-ho, actuar d'estudis complementaris a altres estudis o professions, encara que calgui contemplar l'ensenyança de psicologia a altres professionals i particularment als tecnòlegs.1.2. CONTINGUTS DEL PLA D'ESTUDIS
Els plantejaments teòrics que es poden trobar en els escrits d'aquest Liceu Psicològic signifiquen una reconsideració de continguts psicològic tradicionals i nous, presentats d'una manera que hem volgut que fos el màxim de coherent i sistemàtica. En aquest sentit cal destacar que, primer, distingeix tres grans blocs o àrees de continguts psicològics:
1.- Principis i mètodes de la psicologia
2.- La psicologia diferencial
3.- Psicologia funcionalMés enllà de possibles subdivisions, aquestes tres àrees definirien i donarien nom als tres departaments fonamentals d'una facultat de psicologia, amb les matèries o assignatures que els composen.
Segon, proposa assignatures sòlides, amb temaris directament encaminats a formar els estudiants en les qüestions fonamentals de la psicologia, no defugint les seves implicacions filosòfiques i científiques, en general.
Tercer, contempla i emfatitza la formació pràctica de l'alumne en els temes que pertoquen a la psicologia com a ciència funcional i teòrica.
Quart, contempla la realització de Seminaris que actuïn con a avançada de temes de docència i recerca. Aquests seminaris es poden realitzar en qualsevol dels quatre anys o també posteriorment, com a manera de permetre el contacte de l'alumne amb la facultat. La seva realització ha de ser optativa i constar com a mèrit acadèmic.
Cinquè, en ser un pla d'estudis nítid, ha de facilitar a l'alumne la seva elecció i la realització dels seus estudis.
1.2.1. Principis i mètodes de la psicologia
En aquest primer bloc o àrea temàtica l'alumne ha d'obtenir una orientació general sobre la psicologia, de tal manera que tingui uns coneixements bàsic i fonamentals sobre què és i com actua aquesta ciència i la relació amb les altres ciències.
Les matèries d'aquesta àrea són:
Filosofia de la ciència i ciència psicològica. (Epistemologia. Coneixement psicològic ordinari i científic. Classificació de les ciències segons els seus objectius i els seus mètodes. Art i ciència. Ètica i coneixement).
Història i Sociologia de la Psicologia. ( Descripció i anàlisi de la història de la psicologia en la cultura occidental. Implicacions culturals, religioses, socials, laborals, etc. en la definició de l'activitat científica psicològica, en una perspectiva diacrònica i sincrònica).
Lògica i matemàtica aplicades a la psicologia. ( Procediments en la recerca científica: observació, classificació, experimentació, etc.. Estadística i càlcul numèric. Dissenys observacionals i experimentals). Pràctiques: lectures en psicologia.
Seminaris
1.2.2. La psicologia diferencial
En aquesta àrea l'alumne ha d'adquirir coneixements sobre les diferencies individuals i els mètodes per a descriure-les entre els que ha de destacar el psicodiagnòstic mitjançant els tests. En tot cas, és fonamental el tenir consciència de caràcter morfològic descriptiu d'aquesta activitat psicològica.
Les matèries d'aquesta àrea són:
Etologia. Descripció de la conducta adaptativa en els animals i les plantes. Psicologia diferencial comparada.
Antropologia. Descripció de les diferents cultures, costums i llengües humanes. Costums i hàbits relatius a les institucions polítiques, religioses, laborals, etc. Segons cada cultura. Lingüística i diferències individuals.
Psicologia diferencial en les societats occidentals contemporànies. Diferencies per edat, sexe, nivell cultural, professió, etc.. Valors, motivacions, actituds, etc..
Psicodiagnòstic. Tests d'intel·ligència evolutiva. Tests d'intel·ligència factorial i general. Tests de personalitat i d'interessos. Patologies mentals i tests psicopatològics.
- Pràctiques en psicologia diferencial i psicodiagnòstic.
Seminaris
1.2.3. Psicologia funcional
Aquesta és l'àrea bàsica i fonamental de qualsevol estudi psicològic ja que tracte de les causes i, per tant, de l'explicació del comportament psicològic individual. Es justificaria una subdivisió departamental donada la importància d'aquest departament i el volum de continguts.
Les matèries d'aquesta àrea són:
Teoria funcional psicològica. Definició i situació del nivell funcional psicològic entre els altres nivells funcionals a la naturalesa. La funcionalitat associativa. Interdependències funcionals en la definició dels fenòmens associatius.
Funcions psicològiques, lleis psicològiques i evolució psicològica.
Categories i conceptes psicològics bàsics. Categories d' Acció, Efecte, Procés, Estat, Disposició. Conceptes de Comportament, Anticipació, Aprenentatge, Atenció , Memòria, Capacitat, etc.
Bases biològiques del funcionalisme psíquic. Fisiologia humana. Funcionalismes sensorial i neurofisiològic.
Condicionament. Condicionament com adaptació psicobiològica. Els fenòmens biològics com a finalitat adaptativa psicològica.
Continguts de condicionament clàssic o paulovià: Reaccions incondicionades i condicionades en els diferents sistemes orgànics i tipus de mesures. Condicionament positiu i negatiu: condicionament de reaccions emocionals. Condicionament temporal i ritmes psicobiològics. Condicionament compost. Psicosomàtica.- Pràctiques en condicionament.
Percepció. Percepció entesa com adaptació psicofisico-química. Els fenòmens físics i químics com a finalitat adaptativa psicològica.
Continguts tradicionals de Percepció "sensorial" i comportament motor: Constancies i Configuracions perceptives. Constàncies i configuracions temporals, modals i témporo-modals. Percepció de la durada, la velocitat, cadenes i automatismes, percepció del moviment, etc.. Il·lusions perceptives, Figures ambigües i Figures impossibles. Mesures en Temps de Reacció, Anticipació, Precisió, etc..- Pràctiques en percepció.
Enteniment. Enteniment com adaptació psicosocial. Els fenòmens socials com a finalitat adaptativa psicològica. Psicologia i Sociologia.
Coneixement i interpretació. Coneixement i interpretació interactives i cognoscitives. Costums socials i hàbits individuals. Interacció. Llengua, parla i enteniment. Cognició: Categories i conceptes abstractes i concrets, resolució de problemes. Coneixements acadèmics i científics. Consciència. Parlar metafòric.- Pràctiques en Enteniment.
Integració funcional psicològica. Integració funcional de condicionaments, percepcions i enteniments)
Integració funcional de condicionament i percepció. Explicació de la conducta animal.
Continguts de mediació lingüística en la concreció dels condicionaments, les percepcions i els enteniments interactius. Cognició i acció. Aportació explicativa psicològica als conceptes de sentiment, actitud i motivació. Consciència moral. Explicació global de la conducta humana.
Canvi Quantitatiu Canvi qualitatiu i quantitatiu en psicologia. Competències de mesura de la funcionalitat associativa.
Factors o variables psicològiques. Interacció de factors. Anàlisi de situacions concretes.- Pràctiques d'anàlisi quantitativa.
Desenvolupament psíquic. Canvi evolutiu en psicologia. Les associacions i els valors associatius concrets. Determinants del desenvolupament individual: determinants socials, biològics i físico-químics. La concreció dels enteniments, les percepcions i els condicionaments en els contextos funcionals de cada individu. Explicació de la diferenciació i l'evolució individual.
- Pràctiques en desenvolupament psíquic.
Seminaris
1.3. PLA D'ESTUDIS PER QUATRE ANYS I CRÈDITS
CURSOS
NOM D'ASSIGNATURES
CRÈDITS
CRÈDITS
ACUMULATSPrimer curs
- Filosofia de la ciència i ciència psicològica
- Història i sociologia de la psicologia
- Lògica i matemàtica aplicada a la psicologia
- Pràctiques: Lectures en psicologia
- Seminaris (<2)20
20
20
10
.
70
Segon curs
- Etologia
- Antropologia
- Psicodiagnòstic
- Psicologia diferencial en les societats occidentals contemporànies
- Pràctiques en psicologia diferencial i psicodiagnòstic.
- Seminaris (<3)10
10
20
2010
.
140
Tercer curs
- Teoria funcional psicològica
- Condicionament.
- Pràctiques de condicionament
- Percepció
- Pràctiques de percepció.
- Enteniment
- Pràctiques d'Enteniment
- Seminaris (<4)10
20
5
20
5
20
5
.
225
Quart curs
- Integració funcional psicològica
- Canvi quantitatiu
- Pràctiques d'anàlisi quantitativa
- Desenvolupament psíquic
- Pràctiques de desenvolupament psíquic
- Seminaris (<3)10
20
10
20
10
.
295
1.4. ESTUDIS DE DOCTORAT I POST-GRAU
Doctorat:
La continuïtat lògica de la llicenciatura en psicologia és el doctorat en psicologia. El doctorat ha de consistir en una aportació original a la psicologia. Aquesta aportació original pot ser teòrica o metodològica, de psicologia diferencial i de psicologia funcional.
Post-grau:
La psicologia no és una tecnologia però les necessitats socials i les mancances formatives dels tecnòlegs han comportat i comporten la presència innovadora dels psicòlegs en el quefer tècnic i professional aplicat. Mentre això segueixi així, cap el formar psicòlegs per a l'actuació tecnològica. És evident, en tot cas, que la psicologia no es pot identificar amb cap divisió professional tal com succeeix a l'actualitat quan, per exemple, se situa la psicologia dins les ciències de la salut.
El psicòleg ha de tenir present, d'altra banda, que el seu àmbit professional natural aplicat serà el d'actuar com a docent dels tecnòlegs. És a dir, com a ensenyant de la psicologia als Educadors, als Metges, als Entrenadors, als Empresaris, etc.
Atenent a aquestes dues consideracions cal plantejar els estudis de post-grau com a cursos que poden vascular entre una preparació tecnològica de psicòlegs i una preparació per a la docència de la psicologia a altres professionals.
A nivell concret, l'enfocament de les matèries dependrà molt de les necessitats que cada univers social requereixi i, en aquest sentit, no es pot fer un pla d'estudis d'especialització aplicada tan detallat. Apuntem, això no obstant, unes matèries suggerents d'universos temàtics que s'han de cobrir com a mínim.
En qualsevol cas, cal emfatitzar el vessant de recerca i innovació tecnològica que el psicòleg realitza en qualsevol àrea d'aplicació i cal també rebutjar una formació psicològica especialitzada tal que trenqui la unitat temàtica de la psicologia.
Aplicacions a l'Educació
- Psicologia i Educació. Psicopedagogia.
- Diagnòstic diferencial i evolutiu.
- Tècniques d'ensenyança i reeducació.
Aplicacions a la Medicina
- Psicologia i Medicina. Psicologia i Psiquiatria
- Diagnòstic psicopatològic.
- Tècniques psicològiques per al tractament del malalt.
Aplicacions a l'Esport
- Psicologia i Entrenament.
- Psicodiagnòstic de l'esportista
- Tècniques psicològiques per a l'entrenament i el rendiment esportiu.
Aplicacions a l'Empresa
- Psicologia i Política. Psicologia i Direcció d'empreses.
- Orientació i selecció de personal.
- Tècniques psicològiques en les actuacions professionals empresarials.
Barcelona, Gener del 2000