RAMON TURRÓ
TEXTOS PSICOLÒGICS

  Pròleg

Ramon Turró i Darder (1854-1926) és autor d'una extensa obra sobre temes fisiològics, psicològics i filosòfics, amb una gran influència dins l'àmbit de la medicina a  Catalunya, sobretot durant  la primera meitat del segle. Les obres de Cervera (1926) i Domingo (1970) en són un  testimoni clar. Tanmateix cal dir que Turró és un autor de referència obligada en el plantejament de una psicologia objectiva i naturalista. El temes psicològics són una constant en la seva obra amb un afany per a tornar-los comprensibles amb actuacions i mètodes compromesos amb el que s'anomenà l'"esperit positiu". Aquesta obra psicològica de Turró ha estat valorada per diferents autors (Carpintero (1994; Roca, 1981a, 1981b; Saez 1989). Destaquem la valoració de Siguan (1981) qui reconeix  l'interès de Turró com exponent dels grans temes psicològics presents en l'Europa del tombant de segle a la vegada que l'actualitat dels seus plantejaments.

L'aportació psicològica més coneguda de Turró és la seva tesi sobre la fam com a origen del coneixement, desenvolupada de manera més àmplia en la seva obra més coneguda que és "Orígens del coneixement, la fam" (Turró, 1980).  Això no obstant l'aportació de Turró a la psicologia és més variada i més profunda. La selecció de textos que hem realitzat ho vol posar de manifest. En ells sobresurt el que en termes actuals anomenem percepció sensorial o també comportament perceptiu-motriu, però hi ha escrits també sobre altres continguts com  el tema de l'emoció o de la llengua. En línies generals es poden destacar dos grans temes que constitueixen les coordenades de la seva obra pel que fa a la psicologia.

El primer és el de la postulació del mètode positiu com a manera de progressar en el coneixement científic general, i en la psicologia en particular. Cal dir, en aquest sentit, que la idea que la teoria científica ha d'ajustar-se a les dades provinents de l'observació i l'experimentació és molt més que un postulat històric positiu. Al nostre entendre, és la formulació d'un principi metodològic general que la ciència manté com a bàsic més enllà de variacions secundàries en la seva formulació, i com a alternativa permanent a propostes conceptuals especulatives i allunyades de la realitat de les coses. La necessitat de cenyir-se a l'evidència dels fets de Bernard (1885/1983),  de la qual Turró es fa ressò repetidament, expressa la mateixa idea que autors com, per exemple, Kantor (1978) han formulat més recentment en termes de necessitat de correspondència entre la teoria científica i els fenòmens dels quals pretén donar compte. Dit amb altres paraules: darrera la expressió llatina de l'"adequatio rei" - que Turró utilitza repetidament- hi ha un criteri metodològic general que exigeix l'objectivitat i la contrastació contínua de la teoria amb els fenòmens com a manera d'actuar científicament adequada i com a manera d'evitar les construccions  fantasioses.  Entenem que aquesta tesi de l'obra de Turró segueix essent especialment pertinent en la construcció teòrica de la psicologia actual.

El segon eix  del pensament de Turró és de contingut: és el reconeixement de la funcionalitat psíquica com a tal i com a quelcom diferenciat respecte de la funcionalitat fisiològica. No obstant el fet que ell, com a positivista, tenia una tendència explicativa reduccionista, d'una o altre manera manté sempre que els fenòmens psíquics són diferents als fisiològics, tot i postulant la seva interdependència. Una conseqüència d'aquesta tesi és el rebuig clar i consistent a les tesis nativistes en l'explicació del comportament psíquic, cosa que fa d'acord amb altres autors com Helmholtz, amb qui coincideix en qualificar-les de tesis ingènues, precientífiques o, simplement, reflex de pobresa intel·lectual.

Els seus esforços més gran se centraren, precisament, en formular una teoria perceptiva experiencial de la ment humana, en contra de les posicions nativistes de Kant  i d'altres filòsofs, però procurant de superar també l'empirisme ingenu que pretenia explicar el coneixement com a producte directe i passiu de l'estimulació. Per a Turró, la percepció apareix com una funcionalitat autònoma respecte de la sensació i, en aquest sorgiment, les necessitats orgàniques i l'acció física de l'organisme són uns elements disposicionals necessaris. La experiència, diu Turró, no és només el conjunt d'elements sensorials sinó també el treball lent i continu de relació entre aquells elements sensorials propiciats per l'acció de l'organisme que, des del mateix moment del néixer, es mou per a satisfer les seves necessitats orgàniques. En aquesta empresa s'hi troba la base de la distinció del que és el funcionalisme sensorial -biològic- respecte del funcionalisme perceptiu -psicològic- la qual cosa segueix essent un referent conceptual i històric de relleu.

La conjunció de les preocupacions metodològiques i psicofisiològiques de Turró permeten un tractament del tema filosòfic del coneixement i aquest és, sens dubte, el valor resultant fonamental dels eixos conceptuals que acabem de referir.  Així s'ha vist també des de la filosofia i tal com assenyala  Bilbeny ( 1985)  "Per primera vegada la filosofia catalana es basteix a partir del materials de la ciència "  (p.84). Turró, en aquest sentit, roman com una invitació a continuar en el treball teòric de la psicologia i al diàleg amb la filosofia.

Més enllà d'aquesta valoració, els textos de Turró que hem considerat d'interès psicològic són un material per a constatar, directament, aquella actualitat que se li reconeix i que dóna compte del seu ideari respecte de temes bàsics de la psicologia, les qüestions d'interdependència amb la fisiologia i les implicacions filosòfiques dels progressos en aquestes temàtiques. 

Cal fer, finalment, una consideració bibliogràfica. Turró va publicar els seus treballs repetidament i en diferents idiomes. És més, alguns treballs es van quedar sense publicar, tal com es posa de manifest en l'obra de Saiz (1989). També cal dir que, amb posterioritat a la seva mort,  s'han reeditats alguns dels textos de manera dispersa o parcial. L'obra "Textos Psicològics" que presentem té l'avantatge de cobrir a bastament l'àrea d'interès psicològic i ho fa en una sola publicació.

Volem fer notar, en aquest sentit, que s'ha volgut reflectir el fet genuí en l'obra de Turró de la publicació dels seus treballs en diferents idiomes. Per aquesta raó el lector trobarà textos en espanyol (7), francès (3)  i  català (2)   com a exponent de la seva evolució personal i els seus interessos divulgadors.

Referències
Bernard, C. (1885/1983) Introducció a l'estudi de la medicina experimental
Barcelona: Edicions científiques catalanes.
Bilbeny, N. (1985) Filosofia contemporània a Catalunya. 
Barcelona: El Punt/ Edhasa.
Carpintero, H. (1994) Història de la Psicología en España. 
Madrid: Eudema Universidad.
Cervera, L.  (1926) La nostra Gent. Dr. Ramon Turró. 
Barcelona: Quaderns blaus.
Domingo, P., (1970) Turró, hombre de ciència mediterráneo. 
Barcelona: Ed. Pòrtic.
Kantor, J.R. (1978) Experimentation: the acme of science. Revista Mexicana de Análisis de la Conducta. 4, 5-15.
Roca, J. (1981a) Ramon Turró. L'opció pel métode científic en l'estudi del comportament humà. Quaderns de Psicologia. Núm. 4, 5-27. (1a part)
Roca, J. (1981b) Ramon Turró. L'opció pel métode científic en l'estudi del comportament humà. Quaderns de Psicologia. Núm. 5, 5-36. (2a part)
Saiz, M (1989) R. Turró: una aproximación historicográfica i bibliográfica. Tesis Doctoral. Barcelona: U.A.B.
Siguan, M. (1981) La psicologia a Catalunya. Barcelona: edicions 62
Turró, R. (1980) Orígens del coneixement: la fam. Barcelona: Edicions 62

SUMARI

-- (1884) Dualismo Cerebral.

-- (1885) Las fuerzas físicas i la fuerza psíquica.

-- (1908) Psychologie de l'equilibre du corps humain.

-- (1909) La intuición sensible según la doctrina escolástica y la percepción   óptica según Helmholtz.

-- (1910) Psychophisiologie de la Faim.

-- (1910) El problema clínico.

-- (1913) Origen de les representacions de l'espai tactil.

-- (1916) La méthode objective.

-- (1917) L'ànima i la llengua.

-- (1918) La base trófica de la inteligencia

-- (1919) La emoción.